Establir una tècnica d'autoinstruccions, per tal que l'alumne segueixi unes pautes abans de fer una tasca. Un exemple seria:
Utilitzar un sistema de fitxes amb punts per a l'establiment de conductes a millorar. Es tractaria d'un cartell en el qual es concretarien tres conductes a millorar i es puntuarien amb un 1 si ho aconseguís o amb un 0 si no. En acabar el dia, es realitzaria el recompte de punts. Un exemple seria:
(1) sis (o més) dels següents símptomes de desatenció han
persistit almenys durant 6 mesos amb una intensitat que és desadaptativa i
incoherent en relació amb el nivell de desenvolupament:
Desatenció
sovint no para esment suficient als detalls o incorre en
errors per distracció en les tasques escolars, en el treball o en altres
activitats
sovint té dificultats per a mantenir l'atenció en tasques
o en activitats lúdiques
sovint sembla no escoltar quan se li parla directament
sovint no segueix instruccions i no finalitza tasques
escolars, encàrrecs, o obligacions en el centre de treball (no es deu a
comportament negativista o a incapacitat per a comprendre instruccions
sovint té dificultats per a organitzar tasques i
activitats
sovint evita, li disgusta o és remís quant a dedicar-se a
tasques que requereixen un esforç mental sostingut (com treballs escolars o
domèstics)
sovint extravia objectes necessaris per a tasques o
activitats (p. ex., joguets, exercicis escolars, llapis, llibres o eines)
sovint es distrau fàcilment per estímuls irrellevants
sovint és descurat en les activitats diàries
(2) sis (o més) dels següents símptomes d'hiperactivitat impulsivitat han
persistit almenys durant 6 mesos amb una intensitat que és desadaptativa i
incoherent en relació amb el nivell de desenvolupament:
Hiperactivitat
sovint mou a l'excés mans o peus, o es remou en el seu
seient
sovint abandona el seu seient en la classe o en altres
situacions que s'espera que romanga assegut
sovint corre o salta excessivament en situacions que és
inadequat fer-lo (en adolescents o adults pot limitar-se a sentiments
subjectius d'inquietud)
sovint té dificultats per a jugar o dedicar-se
tranquil·lament a activitats d'oci
sovint «està en marxa» o sol actuar com si tinguera un
motor
sovint parla a l'excés
Impulsivitat
sovint precipita respostes abans d'haver estat
completades les preguntes
sovint té dificultats per a guardar torn
sovint interromp o s'immiscueix en les activitats
d'altres (p. ex., s’entromet en converses o jocs)
B. Alguns símptomes d'hiperactivitat - impulsivitat o
desatenció que causaven alteracions estaven presents abans dels 7 anys d'edat.
C.Algunes alteracions provocades pels símptomes es
presenten en dos o més ambients (p. ex., en l'escola o en el treball i a casa).
D.Han
d'existir proves clares d'una deterioració clínicament significativa de
l'activitat social, acadèmica o laboral.E. Els símptomes no apareixen exclusivament en el transcurs
d'un trastorn generalitzat del desenvolupament, esquizofrènia o altre trastorn
psicòtic, i no s'expliquen millor per la presència d'altre trastorn mental (p.
ex., trastorn de l'estat d'ànim, trastorn d'ansietat, trastorn dissociatiu o un
trastorn de la personalitat).
Són activitats que consisteixen en exercitar la capacitat per seguir la direcció de les línies que es troben "entrellaçades" unes amb altres i que condueixen des d'un punt a un altre, és a dir, s'ha de discriminar quin és l'itinerari a seguir sense cap "ensopegada" . Amb ells, es treballa l'atenció selectiva ja que ha d'obviar la resta de camins i trobar el correcte, a més de concentrar-se en l'activitat per trobar aquesta unió.
Pinta de vermell el camí que ens porta fins el núvol vermell.
Són activitats que consisteixen a trobar tots aquells elements iguals als proposats (lletres, síl·labes, paraules, números, dibuixos, etc.), entre un conjunt d'ells que són aparentment similars.
Tal com diu Betancur, "Educar en el dret a la diferència vol dir que, gràcies a la diversitat, podem viure millor i promoure la dignitat humana i la solidaritat per construir societats integralment democràtiques. És educar en l'alteritat, per al diàleg, per a la convivència i per a l'intercanvi formatiu d'idees, opinions i creences, en la convicció de que d'aquest diàleg sorgeixen conclusions cap al perfeccionament de cada persona, de cada grup i de la societat en general" (Betancur, 1997: 56)